Ara més que mai les dones volem fets, no paraules

Corren mals temps per a les dones. Ara més que mai. Cada dia, els titulars dels diaris ens recorden el risc de vulnerabilitat social que comporta el fet de ser dona. Sense anar més lluny, aquesta mateixa setmana coneixíem per un informe de la Creu Roja que tres de cada quatre dones ateses al programa de vulnerabilitat social viuen en llars d’extrema pobresa, és a dir, amb ingressos mensuals inferiors a 450 euros. La majoria d’elles estan a l’atur, no poden arribar al final de mes i suporten la càrrega domèstica i la cura de persones dependents.

Aquestes situacions disten molt de la suposada recuperació econòmica que pretén vendre’ns el president del Govern del Partit Popular, Mariano Rajoy. De fet, són les seves pròpies polítiques de retallades i de desmantellament de l’Estat del Benestar les que ens han portat a les dones a situacions de desigualtat tan extremes. A tall d’exemple: la bretxa salarial de gènere a Espanya se situa en el 24%, la més alta dels últims cinc anys. Les treballadores a Catalunya van cobrar en 2014 de mitjana 20.931 euros anuals, 6.905 euros menys que els homes. Només arribar al Govern, el Partit Popular va legislar a la baixa els drets de les persones dependents. Dels 1.498 milions d’euros que recollien els Pressupostos Generals de l’Estat en 2011, en 2015 s’han previst 1.177, un 27% menys. És aquesta la pretesa recuperació econòmica que pretén imposar a les dones aquest Govern?

A Catalunya la situació no és molt millor. El govern de CiU, amb suport d’ERC, ha centrat els seus atacs a les polítiques d’igualtat en retallades de serveis socials i polítiques de benestar que afecten principalment les dones pel seu rol social, que supleixen aquestes retallades amb el seu treball domèstic no remunerat, i que suposa aproximadament el 40% del PIB català. I mentre retallen els serveis d’atenció a les dones amb l’excusa de la crisi, el cost de les escoles que segreguen per sexes a Catalunya és de 24 milions d’euros.

A Cambrils, la taxa de desocupació masculina ha disminuït des de 2012, mentre que la femenina pràcticament es manté en els mateixos valors de fa tres anys. Per al PSC, és de vital importància potenciar les polítiques que permetin trencar la bretxa salarial, que reconeguin el valor de les cures, que trenquin estereotips. Per això, treballarem perquè les dones tinguin les mateixes oportunitats que els homes de Cambrils en totes les esferes de la vida. El progrés i la riquesa d’un poble no pot aconseguir-se plenament si més del 50% de les persones que ho componen estan sent apartades del mercat de treball remunerat i si no participen en igualtat de condicions en la societat.

Els i les socialistes vam ser, som i serem motors d’impuls de les polítiques d’igualtat. Denunciem la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local aprovada pel PP, una llei que privatitza els serveis que rep la ciutadania, augmenta els costos i que obligarà els municipis a deixar d’oferir serveis essencials a les dones, com són els serveis d’atenció a les dones o a la violència de gènere. Impulsarem la Llei d’Igualtat Salarial i una Llei d’Usos del Temps per garantir “Cobrar el mateix i cuidar el mateix”.

Ara més que mai, aquest 8 de març, Dia Internacional dels Drets de les Dones, ha de ser una jornada històrica per exigir fets, no només paraules. Aquest dia de reconeixement de la lluita històrica pels nostres drets i per la igualtat d’oportunitats i de visualització de les aportacions de les dones a la societat, ha de ser l’impuls que ens porti a un canvi vers governs progressistes que ens permetin ser ciutadanes de ple dret.

Ana López
PSC Cambrils

Article d’opinió publicat a Revista Cambrils el 06.03.15

Ana López © 2015.

loading